Lluis Coll i Hortal

Nom: Lluís Coll Hortal


Demarcació: Davanter

Lloc i data de naixement: Anglès (Girona), 3 d'agost de 1937 - Anglès (Girona), 7 gener 2008

Trajectòria professional: Girona, FC Barcelona (55-61), València, Granada



Palmarès



-------------------------------------------------- ------------------------------

2 Lligues espanyoles

2 Copes d'Espanya



2 Copes de Fires



Biografia



-------------------------------------------------- ------------------------------

Lluís Coll Hortal, jugador del FC Barcelona entre 1955 i 1961, l'equip dirigit per Helenio Herrera, va jugar 49 partits i va aconseguir 15 gols. Jugava d'extrem, però no de titular, ja que va coincidir en una època amb grans davanters a l'equip, com Ladislao Kubala, Czibor, Kocsis, Evaristo Martínez i Luis Suárez. Amb el Barça va conquerir dues Lligues (1958-59 i 1959-60), dues Copes de Fires (1955-58 i 1958-60) i dues Copes d'Espanya (1956-57 i 1958-59).



Jugant al Girona se'l van disputar tots els grans. Hi va haver fins i tot un plet entre Espanyol i Barça per veure qui era el propietari dels seus drets. Però com Balmanya era el seu entrenador al Girona i havia fitxat pel Barça, la polèmica va acabar.



En els seus primers partits va deixar bocabadats a tots. Per la seva qualitat, per la seva temprança, per la seva personalitat. Va ser l'autor del primer penal que es va llançar al Camp Nou. Dos dies després de la inauguració, davant el Borussia de Dortmund, Bàssora, Villaverde, Eulogio Martínez, Evaristo i Coll van formar el diabòlic atac.



Malgrat el gran nombre d'estrelles d'aquell conjunt (Kubala, Evaristo, Eulogio Martínez, Suárez, Kocsis, Czibor, Tejada, Hermes González ...) Coll ho tenia tot per fer-se amb un lloc a la titularitat. Però li va faltar la sort dels campions. En un amistós jugat a Olot es va fracturar la tíbia i el peroné. Una lesió que, llavors, retirava a més d'un. Però Coll es va operar i va aixecar vol. No obstant això, va cessar el seu descobridor i protector, Balmanya, i amb l'arribada d'Helenio Herrera pintaven bastos. El Barça, a més, tenia un altre jove valor a l'extrem, el gallec Suco, amb totes les benediccions de "el mag". Quan Coll tenia tots els números per sortir del Barça, va jugar un amistós a l'Hospitalet que va embogir a HH. "És el millor extrem que tenim. D'aquí no es mou".



HH va començar a confiar en ell. Unes vegades com a extrem dret i altres com esquerre. Li va fer jugar un dels partits més importants de la història de la Copa d'Europa, a Anglaterra, davant el Wolverhampton, on ningú encara havia guanyat mai. Aquella tarda, els honors van ser per Kocsis, autor de quatre dels cinc gols del seu equip (2-5). Però el genial va ser Coll inspirador de quatre dels cinc gols. Els "llops" de Wolverhamton es van rendir davant el Barça, davant l'hongarès i davant el català. Ha estat una de les majors gestes del Barça a l'estranger.



Tot i això, ser titular al Barça era car. Molta i extraordinària competència. Sense Balmanya primer, i sense HH després, el més còmode era que els joves Coll i Suco paguessin el preu de la no-fama.



Després de la tragèdia de Berna, en què el Barça va perdre la seva primera oportunitat de conquerir la Copa d'Europa, van aterrar al club Llaudet en la presidència i Lluís Miró a la banqueta. I buscaven, el primer, un porter davant l'ocàs i retirada de Ramallets. Es encapricharon del valencianista Pesudo i pel van pagar un alt preu. Milions i més Coll i Ribelles, dos valors del planter català cridats a ser molt en el futbol.



Al poc temps de fitxar pel club del Túria, un desgraciat accident era portada de tots els mitjans nacionals. L'ídol valencianista Walter, un gran ariet golejador, el primer brasiler fitxat per l'equip ché, a la sortida de l'entrenament, a la carretera de València al Saler, es va estavellar de cara amb amb el seu cotxe contra un camió i va resultar mort. Al costat de Walter viatjaven Lluís Coll i el defensa Sòcrates, que van sortir il · lesos, però traumatitzats de per vida.



Balmanya, que dirigia al quadre valencià, ia l'any següent el seu substitut a la banqueta, Alejandro Scopelli, van lluitar per recuperar el jove i gran extrem gironí. Però Coll ja no era Coll, tot i que aquell València anava de cara dirigit pel seu amic Ribelles i en què també havia duríssima competència per la titularitat (el golejador Waldo, fitxat per reemplaçar el seu compatriota Walter, Héctor Núñez, Guillot, Yosu ... grans davanters).



Lluís Coll va poder ser un altre excepcional extrem. Va decidir, jove encara, deixar el futbol, ​​més la sort el va seguir sense acompanyar. En plena joventut, als quaranta-dos anys, va patir una trombosi cerebral que el va deixar reclòs i immobilitzat a casa Anglès. Li visitaven sovint excompanys seus, especialment Kubala, Biosca i Sampedro que s'escapaven de tant en tant a estar unes hores amb ell.